El nostre país, Anteia, és una illa situada a l'oest del Mar Egeu, junt amb la resta de comunitat d'illes (les Illes Ciclades) pertanyents a Grècia.
El nostre, és un Estat Regional, és a dir, que està dividit en regions. En té quatre:
Regió de Calliope (al nord-oest); capital: Calliope.
Regió de Quinn (al sud-oest); capital: Quinn.
Regió d'Avevis (al centre); capital: Avevis.
Regió de Minerva (a l'est); capital: Minerva.
Anteia té una superfície de 76.480 km².
La població està constituïda per 18,943,000 habitants amb una densitat de població de 241.5 hab/km².
L'illa està constituida per tres grans cadenes muntanyoses: la Serralada Central, la qual es troba al bell mig de la illa, des de la costa sud de la regió on es troba la capital fins al nord-est de la Regió de Calliope. En aquesta serralada s'hi troba el pic més alt de l'illa, a 3.087 m sobre el nivell del mar. La Serralada Septentrional es troba situada paral·lelament a la central. La més baixa és la Serralada Occidental, la qual es troba a l'est de la Regió de Quinn.
El seu clima consta temperatures força altes amb un ambient molt sec a l'estiu i amb uns hiverns més templats caracteritzats per ser una mica ventosos.
Agricultura:
Una quarta part de la població activa d'Avevis treballa en l'agricultura. L'agricultura representa
un paper molt important en l'economia d'Avevis. Es basa en la producció de blat, moresc, ordi, remolatxes
per sucre, olives, tomàquets, vi, patates, carn i productes lactis.
Indústria:
Al voltant d'una cinquena part de la població activa treballa en aquest sector, que produeix un 18% del producte interior brut anual. Avevis és el centre industrial d'Anteia. La seva indústria produeix principalment aliments i productes de la indústria de les teles i teixits, productes químics, siderúrgia i mineria.
Pesca:
La pesca és limitada. A finals de la dècada de 1980 la captura anual ascendia a unes 135.000 t, la major part de les quals es consumia en el país. Per aquest motiu, el nostre país està compromès amb les campanyes deL FROM (Fons de Regulació i Organització del Mercat dels Productes de la Pesca i Cultius Marins).
- OBTENCIÓ DE RECURSOS NATURALS
Un 90% de l'electricitat de Anteia es genera en instal·lacions termoelèctriques de lignit, carbó o derivats del petroli, i la resta en instal·lacions hidroelèctriques ubicades principalment al riu Andrades, a la serralada central, situada a Avevis, la capital. A finals de la dècada de 1980 la capacitat generadora d'energia de Anteia era d'uns 10,2 milions de kW, i la seva producció anual de 30,1 milers de milions.
A Anetia la majoria dela habitatges són habitatges unifamiliars en el que una única família ocupa l'edifici en la seva totalitat, a diferència dels habitatges en règim de propietat horitzontal. Dins d'aquests tipus d'habitatge podem trobar per les afores de la ciutat cases unifamiliars aïllades i cases aparellades.
Al tractar-se d'una illa que forma part de les Ciclades, la majoria d'aquestes cases estan pintades amb tons càlids i la majoria d'elles són blanques.
En el centre de la ciutat trobem cases adossades, però només per el simple fet d'estar totes en contacte, crear conjunt entre el veïnat.
El govern d'Anteia participa directament en les activitats econòmiques del sector públic. Algunes activitats del sector públic són la seguretat social, l'educació pública, l'administració del planejament urbà, el servei de bombers, la seguretat viària, el sistema judicial, el sistema penitenciari, l'organització de la defensa nacional, etc. El sector públic es finança amb els impostos dels ciutadans de l'estat regional. Dintre del sector públic podem distingir tres grups d'organismes:
- Les administracions públiques produeixen serveis que són oferts al públic de forma gratuïta o a un preu molt inferior al seu cost.
- Les empreses públiques produeixen béns i serveis de les mateixes característiques que els de les empreses privades. No obstant això, la seva política de preus i de distribució no està relacionada amb el benefici empresarial sinó amb el benestar del país.
Es financen, d'una banda, amb els ingressos que obtenen del mercat i, de l'altre, amb els fons que procedeixen de les administracions públiques que en són titulars.
- El sistema de la Seguretat Social ofereix serveis socials i obté els recursos principals a partir de les cotitzacions socials.
Cap d'Anteia: Adrià González Martínez
Regió de Calliope: Cristina Rada García
Regió de Quinn: Pau Garcia Guzmán
Regió de Minerva: Regina Jodar Agustí
Regió d'Avevis: Laura Ávila Calderón
LA LLEGENDA D'ANTEIA
Anteia, esposa de Quinn, i reina d’Avevis -nom del regne en honor a la seva filla-, presumia de tenir una filla més bonica que les Nereides, filles de Poseidó, el déu del mar. Les nimfes marines es van enfadar per aquest atreviment i van demanar al seu pare que la castigués. Poseidó va ordenar a Minerva, un monstre marí, que destruís el regne d’Avevis.
Quan Anteia i Quinn es van enterar del que passava van anar a consultar a l’oracle d’Avevis. L’oracle els va aconsellar que per calmar al rei del mar, havien de sacrificar la seva filla, l'Avevis, encadenant-la a una roca com a víctima del monstre. I així ho van fer.
Va voler la sort que Calliope, que tornava a casa cavalcant sobre Pegàs, el seu cavall alat, la sentís cridar i corregués a ajudar-la. Calliope venia de matar la Medusa, que també era un monstre molt perillós perquè tot aquell que li mirés el cap es convertia en pedra. De manera que quan Minerva es va acostar, Calliope va treure el cap de la Medusa, que duia en una bossa, i li va ensenyar al monstre que es va quedar petrificat.
Calliope i Avevis es van enamorar al moment. Poseidó, el rei del mar, encara estava enfadat però, veient que s’estimaven tant, els va situar a tots al cel. I no només a Calliope i Avevis, també als reis Anteia i Quinn i, fins i tot, a Minerva, el monstre marí.
ORGANITZACIÓ POLÍTICA
Pel que fa a l'organització política, Antenia està pensada per tal de que el poder no recaigui només en una sola persona i, d'aquesta manera, es pugui evitar un abús de poder. Quatre regions amb un cap cadascuna amb una persona que organitzi de forma simultània totes quatre és l'estructura necessària per poder repartir correctament el poder. Així, doncs, podríem definir el nostre país com una República.
El nostre Estat serà democràtic.
Una de les qüestions a les quals un país s'ha d'enfrontar és al fet de que el poder, de vegades, mou al país i no el país al poder. Anteia tindrà com a un dels seus objectius la distribució del poder en el poble, donant peu a que s'expressin els seus punts de vista. D'aquesta manera, el poder recaurà sobre la societat i la majoria decidirà. Aquestes opinions seran dirigides als caps de les regions. Com és lògic, el poble pensa en el benestar del conjunt i el seu propi, però sempre s'ha de tenir en compte l'efectivitat de les propostes i si es poden portar a terme o no. Per no caure en idealismes, aquí actuaran els governants, ja que són els profesionals que modificaran i adaptaran tot allò que el poble desitja per un bon funcionament.
Una de les característiques del nostre règim democràtic és que els habitants de cada regió seran els encarregats d'escollir el seu representant davant la resta de regions i també aquell qui els representarà com a Estat arreu del món. El sistema d'eleccions serà el següent:
Es faran eleccions REGIONALS cada dos anys.- Es faran eleccions ESTATALS cada tres anys.
Aquestes dues eleccions seran obligatòries, independentment de si el país funciona bé o malament però, per tal de que els problemes que puguin sorgir durant aquest període siguin solucionats a temps, cada any es realitzarà una enquesta en la qual es demanarà als habitants la valoració dels seus líders i si consideren que s'han de fer unes noves eleccions abans del temps estipulat per tal de destituir-lo i escollir-ne un de nou que sigui més eficaç.
Com fem notar a partir de les eleccions, el nostre país dóna àmplies possibilitats de participació al poble. Pel que fa a les eleccions, al ser força seguides, això vol dir que el poble creu en els seus representants, el carisma forma part de la legitimitat ja que, si els habitants decideixen de forma activa qui vol que els representi i els governi és perquè es troben agust amb els seus mètodes i les seves lleis. De tota manera, no només s'atèn a la legitimitat que aporti el governant, sinó que, per sobre d'això, estan els drets humans, els
quals els governants hauran de respectar per tal de que el poble accepti que ells els manin.
LA CONSTITUCIÓ
La constitució Anteiana és un sistema, sovint un document escrit, que estableix les regles i els principis que governen una organització o una entitat política. Per tant, Anteia es constitueix en un Estat regional, social i democràtic de Dret, que proposa com a valors més importants la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític.
La sobirania nacional resideix en el poble Anteia, del qual apareixen els poders de l'Estat Regional.
La forma política de l'Estat Regional Anteia és la Republica parlamentària.
La constitució del nostre país esta composta per 10 capítols, dels quals cada un ens parla sobre els drets i deures que tenen els ciutadans del nostre país.
Capítol 1:
La constitució es fonamenta en la unitat de la Nació d'Anteia, pàtria comuna i indivisible de tots els anteians, i reconeix i garanteix el dret a l'autonomia de les regions que la integren i la solidaritat entre totes elles.
Capítol 2:
El grec és la llengua oficial de l'Estat Regional Republicà. Tots els anteians tenen el deure de conèixer-la i el dret a utilitzar-la.
Capítol 3:
Els partits polítics expressen el pluralisme polític, concorren a la formació i manifestació de la voluntat popular i són instrument fonamental per a la participació política. Podran ser creats i exerciran la seva activitat lliurement dins el respecte a la Constitució i a la Llei. L'estructura interna i funcionament hauran de ser democràtics.
Capítol 4:
Els sindicats de treballadors i les associacions empresarials contribueixen a la defensa i promoció dels interessos econòmics i socials que els són propis. Podran ser creats i exerciran la seva activitat lliurement dins el respecte a la Constitució i a la Llei. L'estructura interna i funcionament hauran de ser democràtics.
Capítol 5:
Els ciutadans i els poders públics estan subjectes a la Constitució i a la resta de l'ordenament jurídic.
Correspon als poders públics promoure les condicions perquè la llibertat i la igualtat de l'individu i dels grups en què s'integra siguin reals i efectives; obstacles que impedeixin o dificultin facilitar la participació de tots els ciutadans en la vida política, econòmica, cultural i social.
Capitol 6:
Tots els ciutadans tenen Deret a la Vida i la Integritat Física i moral, en cap cas, cap servei pot estar sotmes a penes o els tractes inhumans. Resta eliminada la pena de Mort, salva que es pugui disposar de la cadena perpetua.
Capitol 7:Es garanteix la llibertat ideològica, religiosa i de Culte dels Individuals.
Ningú podrà ser obligat a declarar sobre la seva ideiologia, religió o creences.
Cap confessió tindrà caràcter estatal. Els poders públics tindran en compte les creences religioses dels Anteians i mantindran les relacions de cooperació amb l'Església Catòlica.
Capitol 8:
Els Anteians seran majors de edat als 16 anys, ja sigui per la participació i las opinions dels joves de la nostre societat.
Capitol 9:
Els poders públics atendran la modernització i desenvolupament de tots els sectors econòmics i, en particular, de l'agricultura, de la ramaderia, la pesca i de l'artesania, a fi d'equiparar el nivell de vida de tots els Anteians.
Amb la mateixa finalitat, es donarà un tractament especial a les zones de muntanya.
Capitol 10:
El Govern dirigeix la política interior i exterior, l'Administració civil i militar i la defensa de l'Estat. Exerceix la funció executiva i la potestat reglamentària d'acord amb la Constitució i les lleis.
El Govern es compon pel Cap de l'Estat, i els Caps Regionals, cada un que estebleix les LLeis a la seva pròpia regió.El Cap de l'Estat dirigeix l'acció del Govern i coordina les funcions dels altres membres d'aquest, sense perjudici de la competència i responsabilitat directa d'aquells en la seva gestió.
LA JUSTÍCIA
La
justícia és la concepció que cada època i civilització té envers el sentit de les seves normes jurídiques. És un valor determinat per la societat nascut de la necessitat de mantenir l'harmonia entre els seus integrants. És el conjunt de regles i normes que estableixen un marc adequat per a les relacions entre persones i institucions, autoritzant, prohibint i permetent accions específiques en la interacció d'individus i institucions.
El nostre país es regeix a partir d'una constitució que el poble accepta a partir de la seva incerció a la societat. Aquesta constitució proporciona drets a les persones però també obligacions envers el seu Estat i la resta d'integrants que conviuen amb ells.
Per tal de que no es cometin injustícies, l'Estat té vàries funcions bàsiques que no pot perdre de vista mai i que la constitució contempla gràcies a la legitimitat:
- Garantir l'ordre i la seguretat: una bona ordenació i funcionament de les institucions estatals no donarien problemes a l'hora de legitimar les accions justes o injustes produïdes al país.
- Preservar els drets: el respecte, sense excepcions, dels drets humans, garantirà la reducció d'injustícies.
- Defensar els valors democràtics: ja que hem decidit que la participació del poble és fonamental, els propis ciutadans es veurien obligats per la seva pròpia consciència a respectar aquests valors ja que són els que els otorguen a ells mateixos importància entre totes les persones.
- Mantenir l'estat del benestar: totes les persones tenen dret a culturitzar-se, educar-se, sanitat... aquests drets s'administraran a tots els habitants legals del país però han de pagar uns impostos per tal de poder portar-se a terme.
- Col·laborar amb la resta de regions: una vegada les regions, entre elles, tenen una bona relació i són capaces de conviure i entendre's, les lleis que regiran la justícia seran acceptades i respectades a consciència.
L'EDUCACIÓ
Els nens de 3 anys hauran de començar l'educació obligatòria. Aquesta estarà dividida en dues estapes: la priemra, la inferior, de 3 a 9 anys i la segona, la mitjana, de 10 a 15.
L'alumnat pot repetir tantes vegades com ho necessiti, si es donés el cas que no assoleix els coneixements necessaris per poder passar al següent nivell.
Als 15 anys finalitza l'ensenyament obligatori general. A l'últim any d'escolarització obligatòria, es presenta una nova assignatura especialitzada que permet a l'alumnat conèixer els diferents estudis i oficis per tal de facilitar la tria dels seus estudis futurs a l'acabar aquest últim curs.
A partir d'aquest moment apareixen dues opcions:
- Estudis Superiors laborals: 1 any de preparació per entrar al món laboral.
- Estudis Superiors Batxillerat (16 a 18 anys): Comprenen 3 anys d'estudis amb els quals a l'alumnat se li especialitza depenent de les qualitats, gustos i interessos d'aquest.
Tenen diferents estudis mitjans amb els quals poder-se començar a especialitzar:
- Científic: Adreçat als àmbits científics i biològics.
- Tecnològic: Adreçat als àmbits tencològics i físics.
- Humanistics: Encaminat cap al coneixement de la llengua i la literatura.
- Socials: Realitzat per aquells interessats en el món de les empreses i el tracte amb el públic
- Artístics: Per aquells amb aptituts artístiques plàstiques.
-Escènics i altres arts: Compresos pel seguiment d'uns estudis artístics escènics.
En l'últim any d'aquests estudis mitjans es torna a cursar una matèria semblant a la de la segona educació on l'alumnat coneix, de forma més específica la seva branca i se li mostren diferents estudis superiors universitaris que podria portar a terme. En aquests moments es cursarien uns Estudis Superiors Universitaris.
En cas de que l'alumne arribés als 18 anys sense haver assolit el graduat d'educació obligatòria, s'ha de presentar a un curset d'un any que el portarà directament al món laboral. Sense aquest graduat, la possibilitat d'entrar a estudis superiors no serà plaussible, tot i que en qualsevol moment l'individu pot reprendre els seus estudis mitjans en qualsevol moment.
LES UTOPIES
El concepte d'utopia designa la projecció humana d'un món idealitzat que es presenta com a alternativa al món existent, exercint una crítica sobre aquell en el que vivim.
La nostra idea d'utopia perfecte està integrada pels interessos de mantenir l'estat del benestar i els drets de l'home per davant dels del ciutadà, els quals s'han d'obeir i respectar. La idea que tot ciutadà del nostre país té dret a l'educació fonamenta l'objectiu d'una societat culta i ben formada, en la qual els ciutadans poden desenvolupar les seves aptituds individuals de tal manera que cadascun pugui desenvolupar una moral ètica i amb uns valors que respectin la societat de l'estat i la dels altres països. Una vegada obtenim una ciutadania capacitada per treballar, amb uns bons coneixements de les matèries, la utopia seria que totes aquestes persones poguessin obtenir un lloc de treball d'acord amb els seus interessos per poder cobrir les seves necessitats monetàries. També és fonamental el fet que tots puguin gaudir d'una bona salut, ajudant l'Estat amb la sanitat pública.
En àmbits polítics, l'objectiu és que la política i l'ètica treballin de manera conjunta per aconseguir que sigui justa i competent. Seria ideal que la política del nostre país es regís sota l'ètica per tal de poder contemplar tots els problemes amb ulls crítics a la vegada que justos per a tothom.
