¿Te crees guay? Yo a veces

El Misterio del Solitario, de Jostein Gaarder

Hans Thomas, un muchacho noruego de doce años, y su padre, un marino apasionado por la filosofía, emprenden un viaje por carretera hacia Atenas en busca de su madre, que ocho años antes los había dejado para ´encontrarse a sí misma. El azar hace que se detengan en Dorf, un pequeño pueblo suizo, donde un viejo panadero le regala un panecillo en cuyo interior se oculta un diminuto libro que Hans Thomas comenzará a leer con la ayuda de una lupa que un misterioso enano le regala. A partir de ese momento, el muchacho protagonizará otro emocionante viaje paralelo: el de la imaginación. Sabrá de Frode, un marinero que sobrevivió en una isla desierta después de ser el único superviviente de un naufragio ocurrido doscientos años antes, de su baraja de naipes y de cómo combatió su soledad haciendo que cada una de las 53 cartas tuviera vida propia (52 de ellas bastante inconscientes; una sola, Comodín, entiende verdaderamente las reglas del solitario que hace con los 53 naipes el viejo marinero). Pensando en todo ello, a Hans Thomas le asaltarán las eternas preguntas de la humanidad: ¿quiénes somos? ¿Cuál es el auténtico significado de nuestra vida? ¿Hasta qué punto nosotros, a diferencia de los naipes, podemos determinar nuestro destino? Antes de llegar a Atenas descubrirá que la vida no sólo no es aburrida, sino que además bien pudiera ser el sueño de un enano imaginado por un viejo marinero.

Podeu trobar alguna relació entre aquest text i alguna de les intel·ligències estudiades?

Aquesta és la història d’un vailet que tenia molt mal caràcter. El seu pare li va donar un saquet de claus i li va dir que cada cop que perdés la paciència, hauria de clavar un clau darrera la porta. El primer dia, el noi va clavar 37 claus darrera la porta. Les properes setmanes, a mesura que ell aprenia a controlar el seu geni, clavava cada cop menys claus darrera de la porta. Va descobrir que era més fàcil controlar el seu geni que clavar claus darrera la porta. Va arribar el dia que va poder controlar el seu caràcter durant tot el dia. Després d’informar el seu pare, aquest li va suggerir que retirés un clau cada dia que aconseguís controlar el seu caràcter. Els dies passaren i el vailet va poder anunciar al seu pare que ja no quedaven més claus per retirar... El seu pare el prengué de la mà i el portà fins a la porta. Li digué: «has treballat molt dur, fill meu, però mira tots aquests forats a la porta. Mai més serà la mateixa. Cada cop que tu perds la paciència, deixes cicatrius exactament com les que veus aquí.»

Tu pots insultar algú i retirar el que has dit, però de la manera com li ho diguis li pots fer molt de mal, i la cicatriu romandrà per sempre. Una ofensa verbal és tan feridora com una ofensa física. Els amics són veritablement una joia rara. Et fan riure i t’animen a que tinguis èxit. T’ho deixen tot, comparteixen paraules d’elogi i sempre volen obrir-nos llurs cors.

Tenir un amic o una amiga és un gran tresor. No el malbaratis.

La intel·ligència humana

Fa unes quantes setmanes que el nostre porfessor de filosofia ens va proposar un seguit de preguntes que respondre sobre el tema que estavem parlant: la intel·ligència humana. Aquestes preguntes les hem ajuntat totes i les hem respost entre tots els membres del grup. El professor ens va dir que en comptes d'entregar el treball en mà, el pengessim en el blog de tal forma ell pogués veure el treball sense cap problema.

Així que sense més dilacions, aquí es troben les preguntes que hem estat fent a classe i a casa.

PREGUNTA1. Com definiries la intel•ligència?La intel•ligència és el medi pel qual dirigim el nostre comportament i les nostres accions a través del coneixement per tal de resoldre els problemes que la situació ens planteja.

PREGUNTA2. Quina relació tenen la sensacions, la percepció, la consciència, la memòria, l'aprenentatge i el llenguatge amb la intel•ligència?
Tots aquests elements pertanyen al procés del coneixement el qual la intel•ligència utilitza per resoldre els problemes. Les sensacions (accions d'un estímul sobre els nostres òrgans) són percebudes (donar significat a un conjunt de sensacions), ens proporciona informació i dades del món real i les transforma en un fenomen conscient. La consciència fa una selecció de trets que permeten reconèixer totes les percepcions d'un objecte, ésser...; aquests trets es guarden a la memòria. La bona processació dels conceptes que retenim a la memòria ens permeten el seu aprenentatge (és a dir, que aquest construeix la nostra memòria) i aquest aprenentatge ens permet la difusió de la resolució dels problemes a partirr del llenguatge.

PREGUNTA3. Cita les característiques d'una persona intel•ligent que viu a Barcelona i una altra que viu al mig de l'Amazònia:
Un ciutadà barceloní ha de tractar amb persones del seu entorn, les quals pateixen el mateix tràfec i la mateixa rutina diària. Els ciutadans de Barcelona tenen una vida molt atrafegada, amb molt de treball, i s'han de sotmetre a un ritme de vida que els ha de fer despertar la intel•ligència per a que tots aquests elements no els atrapin. Aquest individu ha d'adquirir intel•ligència per a obtenir autocontrol sobre les seves emocions. Ha d'aguantar molt d'estrès a causa del seu treball, el ritme de la societat, les tasques a la vida domèstica... També hauria de desenvolupar la seva intel•ligència social, per tal de poder tractar amb els altres ciutadans del seu entorn, la seva família, els companys de treball, etc.
En canvi, la persona que viu a l'Amazònia ha de desenvolupar unes característiques mentals ben diferents a les del barceloní. La seva vida és en un entorn totalment diferent: la selva està plena de perills, ha de proveir-se de menjar, s'ha de protegir... ha de sobreviure. Per aquestes raons aquell qui viu a l'Amazònia hauria de desenvolupar una intel•ligència més animal. Els estímuls que rebrà aquesta persona seran rebuts de forma més superficial, sense pensar-hi profundament, ja que l'únic objectiu d'aquest individu serà la seva supervivència.

PREGUNTA5. Les emocions són intel•ligents? Com definiries la intel•ligència emocional?
Sí. Les experiències que vivim ens proporcionen informació i ens afecten. La informació que rebem és utilitzada, manejada i avaluada per la nostra intel•ligència, que interpreta les nostres emocions. Així, doncs, trobem les experiències afectives o afecitvitat (conjunt d’experiències per les quals percebem valors positius o negatius de la realitat).
Definiriem la intel•ligència emocional com la capacitat per reconèixer sentiments propis i aliens, i l’habilitat per manejar-los per gestionar relacions entre persones i amb un mateix.

PREGUNTA6. Defineix intel•ligpencia social:
Goleman, defineix la intel•ligència social com la capacitat de relacionar-nos entre nosaltres. És aquella que ens ajuda a obtenir coneixements dels altres i també saber compartir els nostres propis a l'altre gent. També ens ajuda a poder viure en comunitat i a entendre millor a l'altre gent i els seus problemes.

Presentació del blog

Aquest blog, principalment compost per cinc membres de primer de batxillerat d'arts de l'escola Pia Santa Anna, és un blog on penjarem coses sobre el que estudiarem aquest any a filosofia i treballs que fem sober la matèria. Espero que a part de treballs, també es pengin extrets de textos, imatges, videos i altres coses que puguin estar relacionades sobre el tema que tractem durant aquella setmana.

No serà gran cosa, però de moment penjo aquesta petita presentació per no deixar el blog penjat (ja que porta una setmana que es va fer i encara no hi havia res de penjat) i per assegurar-me que va bé el blogger (que a avegades falla).