La intel·ligència humana

Fa unes quantes setmanes que el nostre porfessor de filosofia ens va proposar un seguit de preguntes que respondre sobre el tema que estavem parlant: la intel·ligència humana. Aquestes preguntes les hem ajuntat totes i les hem respost entre tots els membres del grup. El professor ens va dir que en comptes d'entregar el treball en mà, el pengessim en el blog de tal forma ell pogués veure el treball sense cap problema.

Així que sense més dilacions, aquí es troben les preguntes que hem estat fent a classe i a casa.

PREGUNTA1. Com definiries la intel•ligència?La intel•ligència és el medi pel qual dirigim el nostre comportament i les nostres accions a través del coneixement per tal de resoldre els problemes que la situació ens planteja.

PREGUNTA2. Quina relació tenen la sensacions, la percepció, la consciència, la memòria, l'aprenentatge i el llenguatge amb la intel•ligència?
Tots aquests elements pertanyen al procés del coneixement el qual la intel•ligència utilitza per resoldre els problemes. Les sensacions (accions d'un estímul sobre els nostres òrgans) són percebudes (donar significat a un conjunt de sensacions), ens proporciona informació i dades del món real i les transforma en un fenomen conscient. La consciència fa una selecció de trets que permeten reconèixer totes les percepcions d'un objecte, ésser...; aquests trets es guarden a la memòria. La bona processació dels conceptes que retenim a la memòria ens permeten el seu aprenentatge (és a dir, que aquest construeix la nostra memòria) i aquest aprenentatge ens permet la difusió de la resolució dels problemes a partirr del llenguatge.

PREGUNTA3. Cita les característiques d'una persona intel•ligent que viu a Barcelona i una altra que viu al mig de l'Amazònia:
Un ciutadà barceloní ha de tractar amb persones del seu entorn, les quals pateixen el mateix tràfec i la mateixa rutina diària. Els ciutadans de Barcelona tenen una vida molt atrafegada, amb molt de treball, i s'han de sotmetre a un ritme de vida que els ha de fer despertar la intel•ligència per a que tots aquests elements no els atrapin. Aquest individu ha d'adquirir intel•ligència per a obtenir autocontrol sobre les seves emocions. Ha d'aguantar molt d'estrès a causa del seu treball, el ritme de la societat, les tasques a la vida domèstica... També hauria de desenvolupar la seva intel•ligència social, per tal de poder tractar amb els altres ciutadans del seu entorn, la seva família, els companys de treball, etc.
En canvi, la persona que viu a l'Amazònia ha de desenvolupar unes característiques mentals ben diferents a les del barceloní. La seva vida és en un entorn totalment diferent: la selva està plena de perills, ha de proveir-se de menjar, s'ha de protegir... ha de sobreviure. Per aquestes raons aquell qui viu a l'Amazònia hauria de desenvolupar una intel•ligència més animal. Els estímuls que rebrà aquesta persona seran rebuts de forma més superficial, sense pensar-hi profundament, ja que l'únic objectiu d'aquest individu serà la seva supervivència.

PREGUNTA5. Les emocions són intel•ligents? Com definiries la intel•ligència emocional?
Sí. Les experiències que vivim ens proporcionen informació i ens afecten. La informació que rebem és utilitzada, manejada i avaluada per la nostra intel•ligència, que interpreta les nostres emocions. Així, doncs, trobem les experiències afectives o afecitvitat (conjunt d’experiències per les quals percebem valors positius o negatius de la realitat).
Definiriem la intel•ligència emocional com la capacitat per reconèixer sentiments propis i aliens, i l’habilitat per manejar-los per gestionar relacions entre persones i amb un mateix.

PREGUNTA6. Defineix intel•ligpencia social:
Goleman, defineix la intel•ligència social com la capacitat de relacionar-nos entre nosaltres. És aquella que ens ajuda a obtenir coneixements dels altres i també saber compartir els nostres propis a l'altre gent. També ens ajuda a poder viure en comunitat i a entendre millor a l'altre gent i els seus problemes.