dilluns, 10 de gener del 2011

Pregunta per reflexionar

És dissabte i has quedat amb els amics per sortir. Ells volen anar a una festa però tu no tens diners. Esperes que algun d'ells te'n pugui deixar. Però saps que la majoria no en té. Vas pel carrer pensant en què podries fer per poder anar a la festa, quan, mirant al terra veus un moneder.

Dins del moneder hi ha diners, els necessaris per poder anar a la festa i molts més. En el moneder hi ha el carnet d'identitat del propietari.

Què faries? Seria moral la teva acció?

Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

4 comentaris:

  1. Candara Yaren10 de gener del 2011, a les 7:44

    Trobant-me a la situacio que em trobo,miraria l'adreça del carnet d'identitat i aniria personalment a casa de la persona per tornar-li.

    Li explicaria el que m'ha passat i la meva situació davant el problema.

    Sé que la reacció de l'altre persona podria ser diferent, però si jo fos la persona que ha perdut el moneder i el retornen sa i estavi el moneder, li donara, encara que no fos res, una recompensa a la persona per haver trobat el moneder i tornar-me'l.

    Crec que estaria bé ser compasiva i ser agrait.
    No se, que en penseu vosaltres?

    Pau Garcia

    ResponElimina
  2. Filosofia d'art17 de gener del 2011, a les 12:25

    Opino el mateix que la Pau.

    He de reconèixer que el primer pensament que vaig tenir va ser el de quedar-me amb el moneder. Qui havia d'assabentar-se de que l'havia trobat jo? Segurament ningú, així podria anar a la festa i a més sembla ser que encara em sobrarien diners.
    Tot i aquests avantatges, s'ha de reflexionar. Sabem perfectament de qui és aquest moneder i on l'hem de portar, ja que en aquest hi és el carnet de identitat i, per tant, l'adreça del propietari. No estaria gens bé el fet de quedar-nos amb alguna cosa que no és nostra, encara que no sapiguem a qui pertany, però encara és pitjor el fet d'apropiar-se d'aquesta sabent-ho.
    A més, s'ha de ser considerat ja que, a part dels diners, també hi havia el seu carnet de identitat, pot ser que també hi sigués el carnet de conduir, la tarjeta de crèdit o altres documents o papers importants que el propietari pogués trobar a faltar. Quedant-nos-el sabem perfectament que causariem problemas i no ens agradaria gaire trobar-nos'hi nosaltres a la seva situació.

    Una vegada retornat el moneder, també penso que no estaria malament que qui l'ha perdut t'oferís una recompensa, encara que no l'acceptés.
    Ja es faran més festes a les que hi podrem anar!



    Laura Ávila

    ResponElimina
  3. Filosofia d'art7 de febrer del 2011, a les 5:33

    He llegit les dues opinions que han fet les meves companyes i la veritat es que estic molt d'acord amb tot el que han dit.
    Penso que el més important és el fet que si a nosaltres no ens agradaria que ens passés, hem de saber que a la resta de la gent es prou evident que tampoc.
    En un principi, com ha dit la Laura, sempre hi han tentacions de quedar-se qualsevl cosa que poguem trobar, perque evidentment ningú sabrà qui se l'ha quedat. Pero aquest fet resta importància ja que el remordiment sempre està present en quelsevol situació que ens trobem dia a dia així que el més important és pensar en les conseqüències que pot tenir la nostre acció, encara que a nosaltres no ens repercuteixi, a la resta de la gent pot causar-li greus problemes.
    En definitiva, és simplement una festa, a sobre que s'ha de pagar. crec que ens podem arribar a divertir amb els nostres amics sense haver de pagar res i sense tenir que anar a una festa com la d'aquest cas...

    Adrià González Martínez

    ResponElimina
  4. Filosofia d'art6 de març del 2011, a les 10:17

    Opino el mateix que els meus companys, ja que crec que el primer pensament que vaig tenir en llegir aquest text seria en tenir aquestes tentacions de quedarse amb els diners per aixi poder assistir a la gran festa. Pero ben pensat, el correcte, seria d'alguna manera portar la cartera a qui l'hagues perdut. Primerament, perque el propietari de la cartera estaría preocupat. Segona, com a dit l'Adrià, en el cas que ens quedesim els diners, tindriem un remordiment sempre present en qualsevol situació que ens trobem dia a dia.
    Personalment, si sigues la propietaria de la cartera, m'agraderia poder-la tornar a recuperar, per tan, el més important seria pensar am el que ens agraderia que ens fessin a nosaltres i fer el mateix am la resta.
    Regina Jodar i Agustí

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)