Podeu trobar alguna relació entre aquest text i alguna de les intel·ligències estudiades?
Aquesta és la història d’un vailet que tenia molt mal caràcter. El seu pare li va donar un saquet de claus i li va dir que cada cop que perdés la paciència, hauria de clavar un clau darrera la porta. El primer dia, el noi va clavar 37 claus darrera la porta. Les properes setmanes, a mesura que ell aprenia a controlar el seu geni, clavava cada cop menys claus darrera de la porta. Va descobrir que era més fàcil controlar el seu geni que clavar claus darrera la porta. Va arribar el dia que va poder controlar el seu caràcter durant tot el dia. Després d’informar el seu pare, aquest li va suggerir que retirés un clau cada dia que aconseguís controlar el seu caràcter. Els dies passaren i el vailet va poder anunciar al seu pare que ja no quedaven més claus per retirar... El seu pare el prengué de la mà i el portà fins a la porta. Li digué: «has treballat molt dur, fill meu, però mira tots aquests forats a la porta. Mai més serà la mateixa. Cada cop que tu perds la paciència, deixes cicatrius exactament com les que veus aquí.»
Tu pots insultar algú i retirar el que has dit, però de la manera com li ho diguis li pots fer molt de mal, i la cicatriu romandrà per sempre. Una ofensa verbal és tan feridora com una ofensa física. Els amics són veritablement una joia rara. Et fan riure i t’animen a que tinguis èxit. T’ho deixen tot, comparteixen paraules d’elogi i sempre volen obrir-nos llurs cors.
Tenir un amic o una amiga és un gran tresor. No el malbaratis.
Crec que aquest text ens parla de la intel·ligència emocional.
ResponEliminaSegons Daniel Goleman, la intel·ligència emocional sorgeix a partir de dues de les set intel·ligències múltiples formulades per Howard Gardner: la intel·ligència intrapersonal i la interpersonal.
En un principi, aquest nen tenia problemes amb el maneig dels seus propis sentiments, els seus impulsos i emocions, és a dir, la seva intel·ligència intrapersonal no estava gaire ben desenvolupada i això feia que la interpersonal tampoc funcionés com ho hauria de fer. A partir d'un "exercici" proposat pel seu pare, aquest noi començà a poder controlar els seus mals impulsos i, a la fi, solucionar els seus propis problemes que li proporcionava el seu mal caràcter. De tota manera, els problemes que hagués causat als demés per culpa de la seva manca d'intel·ligència interpersonal seguirien existint en les persones ferides.
Amb aquest text hem pogut veure de quina manera intel·ligència intrapersonal i interpersonal estan relacionades per tal de ser englobades en una de sola: l'emocional. A més, aquest escrit ens regala un consell: fer servir correctament la intel·ligència emocional per tal de no ferir a les persones estimades, com ara, la família o els amics.
Laura Ávila
Valeeee.... Jo no sabria dir quina es esxactament però crec el mateix que la Laura, que es l'emocional.
ResponEliminaEn principi no sabia que dir però després de veure l'explicació de la Laura al comentari m'ha quedat més clar això de la intel·ligència emocional.
Puff... que difícil és això! Espero que alguna cosa se'm quedi per l'examen, jaja's
Encara que el text m'agrada molt! ^^
M'agradaria aplicar la história al meu cas, ja que de paciència en tinc poca! jaja's
P.D: el comentari no és com el de la Laura, em sento que le cagat! jaja's
Pau Garcia
Teniu raó noies, yo també crec que aquest text parla d'inteligencia emocional, de fet la manera en la que el pare li parla al fill ho deixa ben clar.
ResponEliminaI si, jo tampoc hagués sabut que dir si no hagués llegit el comentari de la Laura xD
Bé Pau, a veure si t'apliques aixó d ela paciencia a clase perque saps que te la faré perdre amb les meves històries.
PD: Laura, deixa de fer aquests comentaris tan currats que ens deixes en ridícul als altres ¬¬
Cristina Rada